Pompièrs de Les

Pompièrs de Les

jueves, 30 de octubre de 2014

Huec viuenda en Fos (França).

Agèr ath maitin, siguerem solicitadi enta colaborar en escandiment d´un huec de viuenda en centre deth poble de Fos, situat a uns 10 kms. de Les.
Eth requeriment iniciau ere d´un camion d´aigua enta ajudar a proveir es veicles francesi.
Dues dotacions de Pompièrs d´Aran, un UPC e un BRP e cinc pompièrs i participeren. Ena arribada, era vision siguec diferent, sonque un veicle d´aigua en extincion (FPT) damb tres pompièrs, iaute (CCGC)damb dus en suministrament d´aigua, damb bon acces as hidrants, e ua casa de planta baisha e planta humerau cremant ath 100%, damb coberta dejá enfonsada. Era estructura colindant, afectada leu, més damb molt de risc de propagacion. Totes es contruccions en husta, tanben es solers. No ia victimes en principi.
Se mos solicite directaments, er accés ar interior per part nósta, ja que eri trebalhauen des der exterior, e de héc damb eth son materiau que ja ei instalat, en aguest cas linia de 45.
Dempús des trebalhs, aon i participen pompièrs de Saint-Beat/Marignac, Luishon, Saint Gaudens e Pompièrs d´Aran, se da eth huec per escandit ath torn dera ua deth metdia, damb eth retorn des dotacions ara Val d´Aran.
Coma coriositats, dider que ei molt difícil trebalhar damb ua linia de 45 en interior, que encara en ei més sense comunicacions damb eri, senon ei per auer d´interlocutor.
E tanben cau reconéisher, que cada dia i vam més enta França, damb eth consequent problema de que tot e auermos adaptat ben a eri, mos cau més contacte e dilhéu formación conjunta, aumens enta conéisher eth son materiau, eth son sistema e ara inversa.



sábado, 18 de octubre de 2014

Retirada de nid de Frelon asiatic.

Agèr, a darrera ora dera vesprada, actoerem enta retirar un nid de Frelon asiatic en Les.
Siguerem alertadi peth maitin dera presencia d´ua bola, d´uns 50-60 cms. de diametre, que semblaue un nid de vespes. Aguest ere plaçat a uns 15 metres d´auçada penjant en un arbe, e ath miei d´un parcatge de camions.
Se decidic conjuntament damb Guardes de Miei Ambient qu´era sua eliminación s´amiarie a cap pera vesprada, ara ora aon eth solei ja non ei present e es animaus son era majoria ath laguens, e mes tranquils. Era operacion serie damb era AEA.
Cap ath torn des 18:00 ores, mos i desplacerem, e en tot comprobar qu´ere un nid de Frelon Asiatic, se sajec de recuperar sencer, enta poder veir tranquilaments en parc quina ei era sua composicion.
Eth deluns, se portara entar estudi Alejandro Casona de Les, enta que es mainatges tanben poguen veir çó que hem es pompièrs, que non sonque ei amortar huecs e coneishen de prumera man, coma trebalhen aguesti animaus.



viernes, 10 de octubre de 2014

Marins Pompièrs de Marseille.

En França, se quauquarren reconeishen, son es sons Pompièrs. An problemes, més a niveu sociau, se les tracte coma se mereish.
Ei clar que apartien ar estat, que en i a que son militars, que han es sons problemas, e es sues carencies, mes era gent, es intitocions, eth madeish estat, les reconeish autant siguen volentaris, profesionaus coma militars.
França compde damb uns 250000 pompièrs a dia d´aué, grana majoria volentaris, més damb cossi militars que son referent a niveu mondiau, coma pot ester, BSPP(Bataillon de Sapeurs Pompiers de Paris) e tanben BMPM(Bataillon Marins Pompiers Marseille) que compden damb uns 8000 e 2400 pompièrs respectiuaments. Es prumers amien a cap ben ben 500000 intervencions ar an, e es auti son cap as 120000. Eth BMPM, a part tanben actoe en son port, aeroport o tanben en certes empreses tipe EUROCOPTER.Non son cap era UME, ja que aguesti tot e ester militars depenen igualments deth ministeri d´interior frances, coma toti es auti cosi departamentals que operen en tota França. Ei a dider, cosi que depenen deth madeish ministeri, damb presuposti propis e organitsacions propies, mes que seguisen ues directrius basiques mercades per estat.
Tot açó, aufrís eth reconeishement a niveu de pais que se les da as pompièrs. Mos agradara mes o mens o mens, auran materiau e operacions dilhéu sense actoalisar, més açó les foncione, causa que a nosati non ei atau. Enta dies seram at son niveu en çó que tanh a reconeishement e d´auti.